Els pianos necessiten ser afinats, però no tan sols afinats. També pateixen desajustos i perden qualitat de so amb el pas del temps i amb l’ús. És important que juntament amb l’afinació (i sense preu extra), es facin petites correccions pel que fa al mecanisme i al so. Després d’un nombre variable d’anys, farà falta de totes maneres fer una feina més exhaustiva, explicada a l’apartat ‘manteniment’. En casos més greus, serà inevitable el pas pel taller per fer una reparació.
L’afinació del piano s’ha de fer d’oïda!
Cert? Sí. I no. Vejam: Un afinador ha de ser capaç d’afinar un piano exclusivament d’oïda. Cert. D’aquesta manera ens assegurem de què aquest professional entén perfectament el que passa amb cada freqüència, amb cada harmònic… sabem que domina tota la física que ens ha de portar al millor resultat per ser posat al servei del pianista.
Però existeixen des de fa molts anys aparells electrònics que en els últims anys han avançat força. Però tenen mala fama. Una fama molt dolenta. Per què?
Perquè en mans d’algú incapaç d’interpretar el que està sentint, es produeix un mal resultat. Però la culpa no és de l’aparell, sinó de l’afinador.
Llavors? Personalment, després de 25 anys afinant pianos de forma aural exclusivament per respectar la tradició, vaig decidir incorporar l’electrònica, que combino amb l’afinació d’oïda. Resumint, la meva proposta és una afinació híbrida, aplicant l’electrònica en els aspectes en els quals el resultat és millor, com ara a l’hora de pujar el piano de to, o d’estructurar l’afinació- però fent sempre l’última afinació d’oïda, per tenir el millor acabat possible.
La idea és aplicar el millor de cada mon.